Els Goigs

Els Goigs són un gènere poètic semipopular d’arrel medieval, àmpliament conreat als Països Catalans fins als nostres dies. Ja s’en troben en el Llibre Vermell de Montserrat. Els de Nostra Senyora del Roser son els més antics i estesos.

 

El nom de goigs ve del llatí “gaudia”. També habien estat anomenats, antigament, cobles, coples, llaus o llaors, etc. Van començar per cantar-se els “Septem Gaudia” de la Verge Maria i de mica en mica se’n van anar dedicant a Jesucrist i a tots els sants, haguts i per haver.

 

La forma estròfica dels goigs prové de l’antiga dança provençal, la qual formava part, juntament amb la “balada” o “ball rodó” de les anomenades “cançons de dansa”. El costum de cantar-ne ja arrenca dels segles XIII i XIV.

 

Ordinàriament els goigs es composen de versos heptasil·làbics amb un respost o tornada inicial de quatre versos (que rimen ABBA o ABAB), un nombre variable d’estrofes o cobles (set o vuit en general) de sis o vuit versos, amb una retronxa, es dir, la represa dels dos darrers versos o rimes de la tornada inicial.

 

Els goigs més antics són d’autor anònim, tant pel que fa a la lletra com la música. En quant al valor literari, n’hi ha alguns que en tenen, i molt. Altres potser no en tenen tant, a més, están plagats d’incorreccions gramaticals i castellanismes. Tanmateix formen part, i molt important, de l’anomenada literatura popular religiosa, la qual, durant els segles de la Decadència, va ajudar en gran manera a salvar la nostra llengua. En quant als temes, ja s’ha dit més o menys: Els goigs tradicionals solen glosar vida i miracles del sant o de la santa, així com els motius de la seva intercessió: secada, pedregada, guarició de malalties, epidèmies…N’hi ha que fan referència a la situació geogràfica del lloc.

 

(Extret dels Goigs Marians del Bisbat de Solsona de Mn. Climent Forner)

Los set gotxs del Llibre Vermell de Montserrat

Protegeix-me, Déu meu!

Behüte mich, Gott,
ich vertraue dir,
du zeigst mir den Weg zum Leben.
Bei dir ist Freude, Freude in Fülle.

*****

Protegeix-me, Déu meu,

perquè confio en Vós.

M’ensenyaràs el camí de vida,

m’ompliràs de goig amb la teva presència.

Sant Jordi, Màrtir. Patró de Catalunya.