Beat Ramon Illa Salvia

Ramon Illa i Salvia nasqué a Bellvís, de la comarca de la Noguera (avui Pla d'Urgell) (província de Lleida i bisbat d’Urgell), el dia 12 de febrer de 1914. Tenia 22 anys quan sofrí de martiri, el 15 d’agost de 1936. Era estudiant de teologia al Seminari claretià.

La vocació al sacerdoci i a la vida religiosa li vingué ja de petit, tot fent d’escolà a la parròquia de la Mare de Déu de les Sogues. Les set ties monges, entre les dues cases pairals –Cal Món i cal Sastre–, i altres familiars sacerdots i religiosos, l’acompanyaren en la seva carrera eclesiàstica amb els seus consells i oracions.

Ingressà al Seminari Menor claretià als 9 anys, i providencialment trobà durant tota la carrera directors espirituals i professors que desvetllaren en ell uns grans ideals per l’estudi, per l’apostolat i, fins i tot, pel martiri, si es presentava per aquells anys –del 1931 al 1936– en què s’inicià la persecució religiosa. Ramon, dòcil a tan bons mestres i a la seva dedicació, aconseguia les millors qualificacions escolars i, amb deler de futurs apostolats, ampliava els estudis amb l’aprenentatge d’idiomes moderns, com ara l’anglès i el francès. Tot preparant-se per al sacerdoci, conreava els idiomes grec i hebreu, que li permetien la recitació de l’ofici diví, sense estar-hi obligat, a l’estil dels conventuals, en les llengües bíbliques originals. També era poeta, i escrivia poemes en català, en castellà i en llatí.

El 20 de juliol de 1936 fou empresonat amb els seixanta germans de la comunitat de Barbastre. Les tres setmanes que precediren al seu afusellament foren una preparació exemplar a la seva donació martirial.