Capella de la Mare de Déu de les Sogues.

Nota històrica

Segons la tradició, el 26 d'octubre de l’any 1190, la Verge es va aparèixer per ajudar al pagès de Sidamón, Joan Amorós, quan ell i la seva mula, carregada de farina, van enfonsar-se en un bassal pantanós i no en podien sortir. De les cordes que lligaven la càrrega del pagès, i que miraculosament es van tornar a unir després de tallades, prové el nom de Mare de Déu de les Sogues

Fortament arrelada aquesta llegenda a la comarca, l'any 1528 es va creure que unes algues vermelloses i unes clapes de salnitre, eren restes del vi de la bota de Joan Amorós i farina de la saca que duia la mula. Així ho van signar, a petició del rector Anton Despés, el vicari de Bellvís, Antoni Roselló; el vicari de les Sogues, Andreu Soler; i el vicari del Poal, Joan Falcó. A l'indret de la troballa es va edificar la capella.

El culte es constata des del s XIV. El 1592 s'hi establí una comunitat de trinitaris, que tingueren cura del santuari. El 1510 hi acudien el dimarts de Pasqua una vintena de parròquies veïnes en processó. Tenia una confraria, creada pel papa Urbà VIII el 1641.  

L'Aplec se celebra el dia 6 d'octubre.

L'antic convent de les Sogues (entre Bellvís i els Arcs)

On antigament hi hagué el convent de Trinitaris, desaparegut arran de la desamortització de Mendizàbal, avui s'ha recuperat i s'hi ha bastit una petita capella, l'espai és envoltat de pins amb taules i bancs.

La llegenda de Joan Amorós i la Mare de Déu de les Sogues...