Ermita de la Mare de Déu de l'Horta.

Nota històrica

La guerra de Successió de la primera dècada del segle XVIII va fer perdre gairebé tota la documentació que hi havia sobre l'ermita. La llegenda parla d'un pastor de Barbens, de la casa Perles, qui va trobar la imatge de la Mare de Déu, a un om del camí dels Pouets d'on va brollar una fonteta.

La primera referència que tenim de l'ermita és troba en un antic goig a la patrona d'Ivars datat al 1.611. Un segle després té lloc la guerra dels Borbons contra els Austries i 25.000 soldats acampen a Ivars. El rei Felip V hauria visitat l'ermita el dia de Corpus de l'any 1.709.

Fins l'arribada del Canal d'Urgell, a la segona meitat del segle XIX, la comarca és una zona molt pobra i desèrtica. L'únic recurs per demanar aigua pels camps és la Mare de Déu de l'Horta i a ella acudeixen nombrosos pobles. Hi ha referències a les tretes de 1.600 i 1.703, i sobretot, del 1.825, on s'hi van aplegar 40 pobles.

L'any 1.855 l'ermita és subhastada a Madrid i Lleida amb motiu de la desamortització de Mendizábal. El 10 de gener de 1.866 és va fer el desallotjament o trasllat de la imatge de la Mare de Déu de l'Horta a l'església parroquial. Un any després, el poble pot recuperar el temple comprant-lo als que l'havien adquirit a la subhasta.

El temple, d'una sola nau, pertany al període de transició del Renaixement al Barroc. La torre del campanar té forma octogonal i és molt semblant a la de l'església. Quatre murals de caire religiós de l'artista Víctor P. Pallarès envolten al cambril de la imatge de la Mare de Déu.

L'Aplec se celebra el primer diumenge de setembre.