Ermita de la Mare de Déu de la Cabeza.

Nota històrica.

L’ermita, d’estil romànic, és construïda amb carreus de pedra. Té una sola nau coberta amb volta de canó. La porta és d’arc de mig punt rebaixat. Sobre la porta hi ha un rosetó i un escut nobiliari, el dels comtes Dalmasses. La coberta és a dues aigües, i té una espadanya simple als peus.

L'ermita fou construïda perquè la talla de la Verge de la Cabeza va ser regalada per una comtessa a una dama de honor que era filla de la Casa Vella.

La capella, beneïda el 1702, feu funcions de parròquia ja que la que hi havia devia ser enrunada. Aquesta capella fou restaurada després de la Guerra de Successió i després de la Guerra Civil. L’aspecte actual de la capella respon a la restauració feta entre 1992 i 1993; d’aquesta darrera data son les pintures de les voltes i dels murs, fetes per l’insigne pintor Víctor Pallares.

A la capçalera de l’ermita hi ha un altar de fusta, amb el retaule i la imatge de la Verge.

La imatge de la Verge de la Cabeza, una talla mudèjar, la dugué a Utxafava la duquessa Teresa de Cardona des d’Andujar (Andalusia), i fou cremada durant la Guerra Civil.

És un retaule de fusta d’inspiració neoclàssica, sobrecarregada amb ornamentació a base de motius vegetals, que serveix de marc a la posella que conté una talla de fusta coetània que representa a la Verge de la Cabeça, a qui està dedicada l’ermita. Sembla que el retaule és original i la mare de Déu fou feta per Llucià Oliva, el qual es presentà a  un concurs d'escultura que tingué lloc a Lleida a mitjans de la dècada dels anys quaranta, guanyà el premi i l’obra fou destinada a aquesta ermita.