Mare de Déu de Loreto

Capella de la Mare de Déu de Loreto.
Capella de la Mare de Déu de Loreto.

La devoció a la Mare de Déu de Loreto, estesa per tot el mon, fou especialment viva als països Catalans al llarg dels segles XVII i XVIII, durant els quals nombroses poblacions erigiren capelles i santuaris amb aquesta advocació.

 

Probablement és al voltant del segle XV quan es concreta la llegenda que té a veure amb Llardecans, segons la qual tot comença amb l’entrada d’un grup de soldats a un llogarret derruït, a l’església del qual un d’ells trobà una imatge de la Mare de Déu, de pedra, que s’endugué a la motxilla.

 

De tornada cap a casa seva, en una de les etapes pernoctà a les afores de Llardecans. L’endemà, quan va intentar seguir el camí, el pes de la motxilla era tan gran que no podia amb ella. Interpretant que aquest fet es devia a la voluntat de Maria de romandre en aquell indret, el soldat la protegí davall d’una “mateta” i, tot apesarat, seguí el seu camí de retorn.

 

Descoberta aquella imatge per la gen del poble, de seguida començaren a venerar-la allí mateix, sota l’advocació de Loreto, erigint-hi un petit oratori. Amb la voluntat de donar-li una estança més digna, ben aviat decidiren edificar una capella dins el poble, mes el dia del trasllat de la imatge la trobaren enderrocada. Al veure que el mateix succeïa per segona vegada, el habitants del poble van voler-hi veure un designi de la Verge i optaren per edificar una capelleta prop del lloc on és l’actual, fora dels murs de la vila.

 

Al cap de poc anys, aquesta capella primitiva fou substituïda per una altra, que s’inaugurava el dia de Sant Joan de l’any 1628 i que, al seu torn, es veuria substituïda per la capella actual, inaugurada el 15 d’Agost de l’any 1760, després d’uns quants anys de treballs difícils.

 

Font: El Beat Miquel Masip i la Mare de Déu de Loreto d’Hèlios Pardell i Alentà. Parròquia de Llardecans, 2007

Goigs en alabança de Nostra Senyora de Loreto.