Ermita de Butsènit.

Aplec de Butsènit ( 1er diumenge desprès del dia 8 de Setembre).

 

Els actes tradicionals se celebren al matí a l'ermita ubicada a la riba dreta del riu Segre, a sis quilòmetres de la ciutat, vora 1'antic camí d'Alcarràs. S'inicien amb l'ofrena de flors a la Mare de Déu a càrrec dels infants i tot seguit amb la missa major, que finalitza amb el tradicional cant dels Goigs:

            «Puix per l'hora sou Maria,

             el sol que Lleida ha escollit:

              de Butsènit, Mare pia,

              sigueu llum de l'esperit»

Finalitzada la celebració religiosa,té lloc a la plaça de l'ermita el vermut popular i la tradicional ballada de sardanes. A la tarda continuen els actes festius propis organitzats per l'Associació de Veïns.

Ens diu la tradició que la imatge de la Mare de Déu va ser trobada per un pastor, que va observar com un dels seus bous acabava de trobar un objecte que no era res més que una imatge de Maria «molt menudeta i molt bonica». Els veïns de l'horta van aixecaren aquest indret una petita capella en honor de la Mare de Déu trobada.

L'any 1300, un valencià de cognom Butsènit va fundar un benefici per a la conservació i el culte de l'ermita, nom que amb el temps es faria extensiu a la partida i al santuari de la Mare de Déu, coneguda des d'aleshores per Santa Maria de Butsènit.

L'any 1485 es beneeix una nova ermita, i al lloc d'aquesta l'any 1649 va aixecarse'n una altra. És l'actual, que en aquests darrers anys ha estat bellament restaurada i decorada amb murals del pintor Víctor P. Pallarès. La imatge de la Mare de Déu de Butsènit va desaparèixer quan va ser destruït el santuari durant la Guerra dels Segadors. L'any 1657 va ser esculpida de nou, feta d'alabastre policromat, com l'anterior, i és, la que es venera actualment. La talla, de 22,5 cm d'altura, sedent en un tron, és de reduïdes dimensions. La Mare de Déu de Butsènit ha estat especialment venerada com a advocada de les malalties de la vista i són aquests malalts els qui de sempre han acudit al seu santuari vinguts dels pobles dels voltants i fins i tot de les veïnes terres d'Aragó.

           «Curant cecs infinits

             als de vista mal danyada

             puig sou Reina singular

             de Butsènit nomenada»

 

Font: Catalunya Cristiana. Article de  Jordi Curcó i Pueyo. 9/9/2004