Façana de l'esglesia de la Mare de Déu del Carme
Façana de l'esglesia de la Mare de Déu del Carme
Imatge de la Mare de Déu en el seu cambril
Imatge de la Mare de Déu en el seu cambril

L'església parroquial de la Mare de Déu del Carme.

Els carmelites van arribar a Lleida el 1272, i amb ells, la devoció a la Mare de Déu del Carme, titular del convent que bastiren als afores de la ciutat, a l'inici del camí de Corbins. Allí hi va haver la primera imatge de la Mare de Déu del Carme que va conèixer Lleida. Presidia el retaule de pedra de l'altar major de l'església del convent. Era una talla de la primeria del segle XIV, que pertanyia a l'escola del romànic lleidatà. La Verge, dempeus i Iluint corona, sostenia el nen sobre el brag esquerre.

Després les malvestats històriques anorrearen el convent i trossejaren l'altar; tanmateix Ia imatge de la Mare de Déu es va salvar. Més endavant van edificar un convent dintre de la ciutat i l'any 1785 es va consagrar la seva església; la vella imatge tornava a presidir-la, entronitzada en un nínxol damunt la porta principal. També Ilavors, l'escultor lleidatà Felip Saurí talla la imatge de la Mare de Déu del Carme que presidia el nou altar major. Feia set pams, vestia l'hàbit carmelità amb capa blanca i tenia l'escapulari a la mà dreta, mentre amb l'esquerra sostenia el nen, que portava un ceptre d'argent a la mà.

Aquest és el temple que en el 1815 es va convertir en església parroquial. És l'actual parròquia de la Mare de Déu del Carme, que, saquejada i malmesa el 1936, va veure desaparèixer les imatges antigues, pero, un cop reconstruida i amb una nova imatge de la Mare de Déu, esdevé un símbol de la continuïtat de la devoció carmelitana que s'aferma a Lleida, superant qualsevol entrebanc, dificultat i neguit.