Església parroquial de Sant Andreu

Façana de l'església de sant Andreu al carrer Cavallers
Façana de l'església de sant Andreu al carrer Cavallers

La parròquia de Sant Andreu era la més antiga de la ciutat, va ser constituïda immediatament després de consagrar la mesquita sarraïna com a catedral cristiana (la Seu Vella), el mateix any de la reconquesta de la ciutat (1149).

La primitiva església de Sant Andreu, d'estil romànic, es trobava al peu de l'anomenada avui "Llengua de Serp" , entre el barri jueu i l'Aljama sarraïna, dins d'una petita plaça amb arcs gòtics i massissos casalots , residència, alguns d'ells, de catedràtics de l'Estudi General.

El temple romànic va desaparèixer com a conseqüència de la virulència del setge que l'any 1707 va suportar la ciutat de Lleida, per part de l'exèrcit francès comandat pel Duc d'Orleans. La vella església va ser enderrocada i es va aixecar una altra nova, al carrer Cavallers, en l'espai ocupat amb anterioritat per uns edificis destinats a escoles de la Universitat. Aquesta nova església, d'estil neoclàssic, va ser consagrada l'any 1752 pel Bisbe Mons Gregori Galindo, i es va perllongar fins a agost de l'any 1936. El temple va ser incendiat i conseqüència del foc, va quedar enderrocat i tot l'interior, destruït.

 

Verge patrona dels gitanos

 

La Verge de la Salut, avui novament venerada en la reconstruïda església de Sant Andreu, va resultar incendiada, amb tot el temple, l'any 1936, en la Guerra Civil. Fins aquell moment la Mare de Déu de la Salut era la patrona dels gitanos de la ciutat de Lleida, els quals celebraven, davant de la seva imatge, les noces, els enterraments, els bateigs dels petits, en el seu altar.

Els nens eren tots presentats a la venerada Verge, segons recorden alguns veïns del barri. Una simple organització de les dones gitanes del barri, s'encarregava de l'altar de la Verge de la Salut: els ciris, les flors, i els elements litúrgics, estovalles de l'altar i complements.
La festa de la Mare de Déu de la Salut, que se celebrava l'últim diumenge d'agost, era, de fet, la festa major del barri, els veïns engalanaven els carrers properes a la parròquia de Sant Andreu, amb flors de papers de colors, garlandes , etc., des del carrer Alzamora fins a la popular plaça de l'Ereta. El dia de la festa tenia lloc una missa solemne en l'altar de la Verge de la Salut, adornada amb flors i espelmes, es celebrava després un festival infantil, i al vespre una revetlla popular, en la qual participava tot el barri, juntament amb les famílies gitanes més conegudes de la ciutat.

Es cantaven els "Goigs de la Mare de Déu de la Salut", en les festes patronals, en determinades jornades festives, i també en les noces que se celebraven davant l'altar de tan venerada imatge.

Encara avui es conserva en la petita fornícula, en una façana del carrer la Galera, prop de la parròquia de Sant Andreu, una imatge de tan venerable devoció, perquè el record de la Verge de la Salut, continua viu entre els calés lleidatans, a la ciutat i al barri, que la venerem com a mare protectora en totes les nostres necessitats.


Del llibre "Fets, costums i llegendes. SEGRIÀ III. Lleida. Segona part. "
escrit per Jordí Curcó i Pueyo.

Novenari i goigs a la Mare de Déu de la Salut
Novenari i goigs a la Mare de Déu de la Salut
Estampa de finals de segle XVIII.
Estampa de finals de segle XVIII.