Imatge de sant Anastasi a l'església de sant Joan.
Imatge de sant Anastasi a l'església de sant Joan.

Sant Anastasi degué néixer a la Ilerda romana entorn el 263, ja que algunes cròniques conten que en el moment del seu martiri (303) tenia 40 anys. A Lleida encara s'hi conserva el seu bressol al carrer Magdalena número 22. Les excavacions del 1997 al mateix lloc localitzaren un mur romà del segle II i un paviment d'opus signinum, a més de les restes d'un antic pou d'època medieval amb vestigis d'un de més antic, tal vegada romà.

Els seus pares eren pagans així, que en complir l'edat d'anar al servei, emigrà a Roma i ingressà en l'exèrcit. Hi assolí el grau de centurió de la guàrdia personal de Dioclecià i fou centurió Cornicularius (el 26 d'agost se celebra un Sant Anastasi Cornicularius a Itàlia).

Commogut per la fortalesa dels cristians davant del martiri, es convertí al cristianisme i es canvià el nom pel d'Anastasi (el ressuscitat). Diu Amades: "tenia gran influència entre els seus companys, que van admirar la seva gran virtut i la seva excepcional bonesa, i fins a setanta-tres d'ells van convertir-se també al cristianisme". El 303, amb motiu del decret de persecució promulgat per Dioclecià  feu objecció de consciència i es deslliurà del càrrec de cap de la guàrdia de l'emperador.

Alguns autors apunten la idea que marxà de Roma per voluntat pròpia mentre que d'altres, com Joan Amades, diuen que fou a causa d'una denúncia la qual es produí després d'una baralla entre dos soldats. Com que un era pagà i l'altre cristià, la venjança del pagà es convertí en denúncia. El fet és que, Sant Anastasi i els seus companys (uns diuen que 70, d'altres que 73, coincidint amb la llegenda d'un altre sant Anastasi, aquest real, de Pèrsia) fugen cap a Lleida.

En arribar, just a les portes de la ciutat es produeix el primer miracle, el del pou de Sant Anastasi. Un cop dins la ciutat els habitants d'Ilerda es converteixen gràcies a Anastasi i els seus companys. Al mateix temps, el governador Dacià, és encoratjat per Dioclecià per tal que persegueixi amb més empenta els cristians. D'aquests manera, doncs, el sant i els seus amics són empresonats. Dins la presó, Anastasi rebrà un tracte de favor per tal de fer-lo renegar de la fe.

Un cop presos els feren anar caminant fins a Caesar Augusta (actual Saragossa) i, després, a Tarraco on van ser torturats, per passar finalment a la presó de Baetulo (Badalona). El dia 11 de Maig els tragueren a tots de la presó --que era a l'actual carrer Fluvià-- i els degollaren a la carretera de la Conreria. Les fonts parlen de l'any 303 o 305. Avui, la data del 305 és la més acceptada; fins i tot, es va celebrar a Badalona, el 1700è aniversari de la mort del Sant en 2005.