Antiga església de Santa Maria Magdalena (desapareguda)

L'Església de Santa Maria Magdalena.

 

Tot i com església està documentada des de 1163, fou el 1168 quan el bisbe Guillem Pere de Ravidats l’elevà a seu parroquial amb el Decret de l’Ordinatio Ecclesiae Ilerdensis, que ordenava la nova situació eclesiàstica generada desprès de la conquesta feudal cristiana de Lleida el 1149. La parròquia de Santa Maria Magdalena aglutinava el barri del mateix nom. Estava situat al nord-oest de la ciutat, als peus d’un dels vessants més abruptes del turó en una àmplia plana en clara expansió.

 

Estava habitat majoritàriament per llauradors i artesans, especialment teixidors de la llana i bruneters. El temple parroquial era a prop de cruïlla entre els carrers de Magdalena i Democràcia. Era un edifici romànic d’una sola nau, molt àmplia, amb volta gòtica del segle XV, combori i campanar. Va arribar a tenir dotze altars [el dedicat al Sant Crist del Crucifici, la Mare de Déu del Roser, Sant Nicolau, Sant Esteve, Sant Francesc Xavier, Sant Eloi, Sant Pau, Sant Josep, Sant Antoni Abat, de les Ànimes del Purgatori i del Sant Esperit]. El retaule Major era de pedra, presidit per una delicada talla de Santa Maria Magdalena, obra de l’escultor lleidatà Bartomeu de Rubió (segona meitat del s. XIV), de 1,65 mts. D’alçada, amb escenes de la seva vida al voltant. Annexes al temple hi havia la casa del rector, l’hospital (fins al 1453) i el fossar parroquial (fins el 1809).

 

El temple fou destruït en temps de la guerra de Successió (1707) i reedificat el 1717. Durant la guerra del Francès quedà destruït definitivament a causa de l’explosió del magatzem de pólvora de la Suda, la nit del 14 al 15 de Juliol de 1812.

 

El canonge Josep Vidal, l’autoritat eclesiàstica nomenada pel comandament francès, va extingir la parròquia de Santa Maria Magdalena per decret (1812) i annexionà el seu territori a la de Sant Joan.

 

El 1937 l’Ajuntament va decidir d’enderrocar les restes que quedaven- entre elles la torre-campanar- al·legant que amenaçaven ruïna.

 

Font del dibuix i el text: La Parròquia de Ntra. Sra. del Carme de Lleida de Romà Sol i Maria del Carme Torres.

 

 

 

 

 

 

 

 

Antiga imatge de Santa Maria Magdalena, custodiada al Museu de Lleida

     Sant Pau tenia altar propi a l'església de Santa Maria Magdalena.