Santuari del Miracle.

Diu la tradició que era el dia 3 d'agost de 1458 quan es va esdevenir el fet miraculós de l'aparició de la Mare de Déu del Miracle als nens Jaume i Celdoni, quan estaven pasturant un ramat de casa seva, la veïna masia de la Cirosa, a Riner.

Diu que tota aquella contrada patia una espantosa epidèmia de glànola o pesta bubònica, quan aquells infants que ajudaven els de casa seva es trobaven aquell dijous 3 d'agost, a les sis de la tarda, pasturant el ramat.

Segons explicaren, la Mare de Déu se'ls presentà en forma de nena, vestida amb un mantell vermell i portant una creu a la mà. Els va dir que recomanessin al poble oració i penitència per fer-se perdonar els pecats, sobretot la blasfèmia, i que, penedits, apaivaguessin la ira de Déu amb sacrificis, processons i oració.

Donat el missatge, la Verge va besar la mà del petit Jaume, perquè Celdoni, el més gran, havia arrencat a córrer en veure l'aparició, i carregant-se la creu al coll se'n va anar en direcció a un grup de roques proper anomenat Bassadòria.

Arribaren a la masia ben neguitosos i ho van contar a la seva mare Constança, la qual anà al lloc però no veié res. Al vespre ho contà al seu marit Joan Cirosa, el qual va decidir guardar-ho en secret i no fer-ho públic, però la cosa no va durar gaire, ja que quatre dies més tard, és a dir, el dia 7 d'agost, el petit Jaume agafava la pesta i el posaven al llit, i l'endemà ocorria un fet prodigiós, ja que el metge del lloc, Pere dels Ots, venint de la masia de Fornells de visitar un jove empestat, quan va arribar al pla de Vilaseca sentí com si una força invisible el retingués i no pogués avançar. L'home s'atemorí, s'agenollà se senyà i es posà a resar. En aquesta situació va sentir clarament com una veu li deia: "Vés a la Cirosa, que hi ha un infant que està malalt, i pregunta-li a veure quines paraules li va dir la Verge Maria".

Va mirar al seu voltant i no veié ningú, encara que les paraules les va percebre clarament. Va intentar encaminar-se vers Sant Just però de nou aquella força invisible li impedia caminar. Llavors va decidir d'anar vers la masia de la Cirosa, on s'estranyaren de la seva presència, ja que ningú l'havia anat a avisar ni havien donat l'encàrrec. Llavors ell comentà que hi havia acudit motivat per una visió.

Abans de morir, el noiet, que comptava deu anys i a qui no havien sentit dir mai una mentida, contà els detalls de l'aparició. Dos dies després moria víctima de la pesta.

L'aparició va impressionar tant la comarca que, després d'haver complert la voluntat de la Verge de fer processons i penitència, s'adreçaren al prelat diocesà, Arnau Roger de Pallars, bisbe de la Seu d'Urgell i patriarca d'Alexandria, al qual pertanyien, per demanar-li permís per a construir, prop d'on s'aparegué la Verge, una capella commemorativa sota l'advocació de Nostra Dona del Miracle.

El bisbe contestà afirmativament i donà el permís amb data del dia 4 de setembre de 1459.

Passat un segle, aquesta capella bastida l'any 1459 era ja insuficient per la gran quantitat de devots que acudien al prat de Bassadòria a demanar favors a la Mare de Déu del Miracle i també a donar-li gràcies per tot allò obtingut. Es va construir, llavors, una altra capella més àmplia, consagrada el 1590, que transcorregut un altre segle va resultar també petita. El més valuós que ha quedat d'aquella antiga església és sens dubte el bellíssim retaule, procedent del seu altar major, que adorna actualment la capella del Santíssim.

Finalment, al segle xvii, en plena eufòria econòmica i espiritual, es començaren les obres d'un nou temple de grans dimensions -potser excessives- que encara resta avui dia amb una part inacabada. El total havia de tenir 38 metres de llargada per 29 d'amplada i 26 d'alçada.

Malgrat la devoció que la comarca sentia pel santuari, el monestir va entrar en decadència a les acaballes del segle xviii. La davallada continua fins el 1886, en què comença la recuperació amb motiu del jubileu promulgat pel papa Lleó XIII. Quan el 1901 l'antiga administració secular fou substituïda per un priorat benedictí depenent de Montserrat, es va iniciar la construcció del convent-residència, contigu al temple, i des d'aleshores una petita comunitat de monjos té cura del santuari i dels seus actes.

Les romeries, tant individuals com col·lectives, han perdurat des d'aquell llunyà dia de l'aparició de la Verge nena, i han estat quantioses les multituds ingents arribades de tot arreu fins al prat de Bassadòria.

El dia primer de maig s'hi fa un gran aplec, hi arriba gent vinguda de totes les contrades de la comarca, i fins i tot d'altres comarques.

El dia 3 d'agost és la data commemorativa de l'aparició, i en conseqüència és la Festa Major, però aquesta s'ha vist traslladada al diumenge "sobre" per motius de feina i d'assistència entre setmana.

 

Font: Calendari Tradicional de les comarques de Lleida de Joan Bellmunt i Figueras.

Sant Gabriel

ermita de Sant Gabriel.
ermita de Sant Gabriel.