La catedral de Santa Maria.

La imatge de la Mare de Déu del Claustre és l’obra capital de l’escultura romànica europea i un exponent extraordinari entre de les verges medievals catalanes. La Verge és de pedra. Medeix metre cinc d’alçària i pesa uns 110 Kg. Representa la imatge asseguda en majestat sostenint el seu fill. Segons sembla s’atribueix a Gilabert, pertany al segle XII, durant la construcció de la Catedral i el Claustre.


Va ser feta per anar adossada a una columna que partia la llum d’un finestral de l’accés als claustres. Més tard va ser arrencada per posar-la a la veneració dels fidels. Amb l’arribada dels iconoclastes que travessaven els Pirineus, la imatge va ser amagada a l’interior del pou. Segons la llegenda, un nen jugant a pilota hi caigué a dins, en ser rescatat, amb vida, van trobar la imatge de la Mare de Déu.


Les devocions ja despuntaren cap al segle XII, tot i que la primera capella va ser construïda a l’interior dels claustres vers l’any 1419, pagada per Pere Cirera. La segona capella s’inaugura el dia de Nadal de l’any 1606. En aquesta ocasió beneí la capella el primer bisbe de Solsona, Lluís Sanç de Còdol. Aquesta construcció d’estil gòtic es troba sota l’actual orgue de la Catedral.


La capella actual, la tercera, data de 1727, i actua de creuer de la Catedral. Durant la mateixa època es construí un altar espectacular de grans magnituds i proporcions d’estil barroc. Les famílies artístiques més importants de l’època treballen a la construcció: Moretó, Bordons, Vilar. Desgraciadament l’incendi de 1810 arrasà per complet la capella i en resta solament la santa imatge.


Passada la guerra de 1810, la capella es refà totalment guardant l’estil barroc. Aquesta és la capella actual exceptuant la reforma que inevitablement s’hagué de fer passada la guerra civil, l’altar de Puig Boada i part dels frescos, reconstruïts o dissenyats per Miquel Farré i Josep Obiols. Per motius de seguretat la Mare de Déu, el juliol de 1936, passà a mans del Museu Diocesà per marxar cap a Ginebra, tot i així restà al Palau Episcopal de Vic, fins que retornà a Solsona el maig de 1939.


Ja entrat al segle actual, la devoció del Claustre continuava mantenint-se ferma. Per aquest motiu l’any 1902 es construí el nou cambril obra de August Font, oriünd de Solsona i constructor del cimbori de la Catedral de Barcelona. Ja l’any 1928, Puig i Cadafalch, gran arquitecte i president de la Mancomunitat de Catalunya va dissenyar el baldaquí i el tron actual de la imatge.


Per a la Coronació de la Verge del Claustre, el dia 7 d’Octubre de 1956, els millors orfebres de Catalunya les firmes Masriera-Casserras, Serrahima i Capdevila treballaren en el disseny de la corona i l’aurèola.

 

 

Font: http://claustre.bisbatsolsona.cat/frameClaustre.php

Goigs a la Mare de Déu del Claustre.