Santuari de la Verge del Remei.

Nota històrica.

Ens diu la tradició llegendària que per aquestes contrades hi havia molts ramats de bestiar que, amb els seus pastors, donaven una imatge plàcida d'aquestes terres. Els pastors de Boldú es dirigien amb llurs ramats a unes piques d'aigua per abeurar-los. Una ovella quedà mirant la pica, sense posar-hi el morro per beure. Els pastors s'adonaren del fet i es van acostar a la pica per veure què era allò que feia romandre l'ovella en aquella quietud; aleshores van descobrir dins la pica de la font una imatge de la Mare de Déu.

Aixecaren una capella on venerar-la i, com que era de dimensions molt reduïdes per atendre els nombrosos fidels, es decidí ampliar-la. La devoció a la Verge del Remei en aquest santuari ha anat augmentant considerablement des de la darreria del segle XIX. El mestre Lluís Millet, fundador i director de l'Orfeó Català, per encàrrec de la família propietària de la primitiva capella va compondre la inspirada "Pregària a la Verge del Remei", amb lletra d'Esteve Suñol i que, interpretada per l'Orfeó Català, aviat va ser coneguda i cantada a tot Catalunya.

L'augment cada dia més constant de visitants, sobretot el dia de l'aplec, va obligar a la construcció d'un santuari més espaiós, obra de l'arquitecte Anton Fisas i amb pintures de Josep Obiols. Va ser inaugurat el 13 de juny de 1954 pel bisbe Ramon Iglesias, amb una gran concurrència.