Ermita de Santa Maria del Pedregal.

Nota històrica

A mig camí del Talladell a Tàrrega hi ha el santuari del Pedregal, on antigament hi hagué l'antiga abadia cistercenca de Santa Maria del Pedregal, fundada pels volts de l'any 1176 per la família dels Anglesola, i on arribà una comunitat de 13 monges de Vallbona per residir-hi i fer-hi vida religiosa.

Durant el segle XIII va haver-hi nombroses donacions, la qual cosa va permetre el seu creixement i la construcció d'un alberg annex al monestir, amb la finalitat d'hostatjar els pelegrins, caminants i visitants que arribessin fins aquí. A pesar de les propietats i els béns (va rebre nombrosos privilegis de la Casa Reial i dels Cardona, entre d'altres), la comunitat no va ser mai gaire nombrosa. El segle XIII fou el de la seva màxima esplendor.

L'any 1604, després d'una llarga decadència d'un segle, l'abat del Cister va ordenar que es fusionessin les cases del Pedregal i de Sant Hilari de Lleida. Ja anteriorment, l'any 1589, el Pedregal havia acollit la comunitat de Vallsanta de Guimerà. Ara les monges emprendrien el camí de Lleida. El cert és que la marxa de les monges del Pedregal no deixà indiferents els targarins ni les seves autoritats. Van intentar deturar aquella marxa. Fins van oferir-los l'alternativa que les monges es traslladessin a viure a l'interior de la vila targarina, ja que així no haurien de marxar i estarien segures. Els van oferir un espai al carrer de Santa Anna, però no van poder impedir la partida de les monges cap a Lleida, lloc on, a propòsit, sabem que s'hi van sentir desplaçades i incòmodes, i per això l'any 1605 van escriure als paers de Tàrrega demanant-los llur protecció per tornar al Pedregal. No hi van tornar...

A poc a poc s'anà malmetent aquell monestir. A les acaballes del segle XVIII encara conservava dreta una part molt notable de la seva estructura. L'espoli fou una constant, fins al punt que l'any 1761 es van posar a subhasta les seves pedres. Per acabar-ho d'adobar, el 1874 la rubinada de Santa Tecla s'endugué les quatre pedres que hi quedaven dempeus.

Avui, el santuari-ermita s'aixeca molt a prop d'aquell lloc, construït l'any 1875 reutilitzant, amb força cura i bon gust, elements arquitectònics de l'antic monestir cistercenc. A la portalada criden l'atenció del visitant les armes dels casals de Barcelona, Cardona i Anglesola, les famílies que foren generoses amb el monestir.