Santuari de Nostra Sra. de la Bovera.

Imatge de la Mare de Déu de la Bovera.
Imatge de la Mare de Déu de la Bovera.

Nota històrica

L'ermita o santuari de la Bovera es troba situada dins el terme de Guimerà, en els límits amb els de Verdú i Ciutadilla, a uns 2 km del poble i comunicada per un camí veïnal.

El lloc de la Bovera és conegut des del 1190, any en que el cavaller Pere de Tàrrega decidí fundar en aquest indret un monestir, que va posar sota la protecció de Vallbona de les Monges.

El 1237 les monges abandonaren per falta d'aigua el cenobi, i una part de la comunitat anà a fundar el monestir de Valldaura d'Olvan, al Berguedà, mentre que la resta edificà —al peu mateix del puig de la Bovera— el nou monestir de la Vallsanta, que ja era habitat el 1249. La Bovera restà des d'aleshores com a ermita o santuari marià. Del seu passat medieval conserva, només, part d'una galeria de claustre, del final del segle XII o principi del XIII que es troba a l'interior de la casa de l'ermità, on també són visibles les restes d'una antiga torre de defensa aixecada el 1438. El conjunt fou restaurat al final del segle XV. D'aquesta època daten el retaule de la Mare de Déu de la Bovera, de Francesc Olives (1481, actualment al Museu Episcopal de Vic), i el pòrtic renaixentista de la casa de l'ermità, contruït potser ja al segle XVI.


L'església adossada a la casa de l'ermità fou bastida de bell nou entre 1726 i 1730 per Ramon Nicolau, mestre d'obres de Guimerà, per encàrrec dels ducs d'Ixart, senyors del lloc. És un edifici barroc d'una nau amb dues capelles laterals per banda, presbiteri poligonal i volta de canó amb llunetes. La façana, feta amb carreus ben tallats, reaprofitats de la construcció anterior, té un portal de tipus classicista, amb frontó partit. Finalment, el 1799 fou refeta la casa de l'ermità, aprofitant materials antics i integrant els elements ja esmentats.

 

L’Aplec se celebra el primer dissabte de setembre.