Ermita de Sant Eloi.

La fita per a la història de l’ermita de Sant Eloi és plantada el dia 13 de juny de 1248, quan Simó Canet, argenter de Tàrrega, atorga testament davant el notari Pere Solsona, disposant que, després de la seva mort, el seu hereu i marmessors havien de construir una capella sota la invocació de Sant Eloi, al cim de la serra que s’escau davant la vila i que fos assignat a aquella capella un prevere que hi celebrés cada dia una missa per l’ànima del testador.

Consta en els llibres de Visites dels Bisbes de Vic, cap a darrers del segle XIV, que hi havia a l’ermita de Sant Eloi “fora murs”, constància d’aquelles assignacions de renda segons l’escriptura fundacional.

Aviat s’hi establí una confraria dita de Sant Eloi que dura segles, esdevenint una veritable institució. “ Un dia de març de 1564”, els fusters i “tota gent de fornal” obtenen permís per fundar una confraria sota invocació de sant Josep i instituir-la en la mateixa capella ermitana de Sant Eloi”, però l’any 1600 ja trobem unificades les dues confraries, anomenant-se “Confraria de Sant Josep i Sant Eloi”.

La Festa de Sant Eloi i els dies de Fira que hi afegí l’emperador Carles I en 1528, les activitats gremials i religioses, demostren ben clarament què i com representaven aspectes i estaments molt extensos de la vila, i no és de estranyar, doncs, que aquesta, a començaments del segle actual instituís la festa major de Sant Eloi, amb tres dies de durada.

 

Font: text extret de l'revers d'uns goigs.