Convent dels PP Agustins.

El convent dels Agustins fou originàriament una fundació dels franciscans, que a la dècada dels 80 del segle XVI, es van veure obligats a abandonar degut a la seva decadència. El 1588 va passar a mans dels carmelites descalços, però poc temps després, el 1599, també el van abandonar, donant entrada als agustins.

 

Aquests van restaurar el convent i l'hi van posar un nom nou: Sant Agustí. Tingué sempre problemes pel que fa a la seva edificació, a més, degut a la seva situació patia sovint les conseqüències de les riuades de l'Ondara. Van ser força greus els aiguats del 1644 i el del 1874 conegut com rubinada de Santa Tecla.

 

Fou exclaustrat entre el 1821 i 1823, i definitivament el 1835. Degut al seu lamentable estat de conservació, hom va optar per acabar d'enrunar-lo i el lloc es va utilitzar de corral. Les seves pedres van servir per a un mur de contenció del riu, altres elements arquitectònics decoratius es troben en diverses cases de la ciutat.

 

Font: monestirs.cat

 

En Valeri Serra i Boldú ens diu en el seu Calendari Folkòric d'Urgell:

 

"Se venera ‘l cos de Sant Just a Tàrrega desde’l segle XVIII, que hi sigué portat de Roma i rebut en lo convent del frares Agustins, aont fou devotament obsequiat fins al any 1835, ja que havent quedat abandonat lo convent, se trasladà a la iglesia de Sant Antoni. Obert lo sepulcre en aquell temps de revolta, s’hagué de fer expedient per a que canònicament quedés provada sa identitat, com aixís consta en lo que instruí ’l Dr. Ramon Nicolau, sellant-lo després al ser posat a la publica veneració."