Església de Nostra Sra. del Miracle

La història.

Segons testimoni immemorial, i com tantes altres imatges venerades pel nostre poble, la de la Mare de Déu del Miracle fou trobada per una escaiença fortuita. La ciutat de Balaguer havia estat ja reconquerida, i moros i cristians hi vivien en pau. I, fou justament una mora la que, tot cavant en el seu hort, proper a la muralla, desenterrà, pensant que seria alguna pedra, una imatge de Maria amb el Nen Jesús al braç dret. Veient-la bruta i polsosa, pel molt temps que havia estat sota terra, la portà a casa seva, que estava davant d'on s'edificà l'església, i la posà dins la bugada per netejar-la.

Una veïna crsitiana que es presentà per demanar-li foc, restà sorpresa en veure que del forat del cossi fumejant en sortia sang. La mora li contà la troballa i li digué el que havia fet amb l'imatge, i ambdues dones comprovaren que era de la mateixa Santa Imatge d'on brollava sang. Admirades en veure tan clara manifestació, caigueren de genolls i exclamaren: Miracle, Miracle !

Tot el veïnat fou assabentat del gran prodigi i la miraculosa imatge fou duta a l'Església Col·legial de Sant Salvador i més tard al nou temple bastit a l'indret mateix de la troballa.

La devoció a la Mare de Déu del Miracle arrelà fortament entre els balaguerins i fidels de la comarca i es feu manifestament palesa quan el dia 12 de novembre de 1697, a petició unànime dels Paers de la ciutat, el bisbe d'Urgell, Julià de Cano Thebar ( 1695-1714 ) la confirmà com a compatrona de la ciutat, juntament amb el Sant Crist.