Convent de Carmelites Descalços de Santa Teresa.

Façana de l'església del convent, avui desapareguda.
Façana de l'església del convent, avui desapareguda.

Nota històrica.

Gràcies al testament de Josep Roger, veí de Balaguer, va ésser possible la instal.lació dels pares Carmelites Descalços a la nostra ciutat el 18 de maig del 1678, en uns terrenys del testador situats entre la muralla, el carrer del Barrinou o portal de Lleida, el camí de Lleida (carrer de St Josep) i carrer de Jesus o camí de St Francesc. Encara que l’obra fou començada tot seguit, calgué anar molt a poc a poc, degut a que la dotació del fundador era retinguda per la vidua. Sorgí, però, un nou benefactor, el notari Josep Trilla, qui deixà tota la seva fortuna als Carmelites. Amb aquesta solució hom pogue tirar endavant la fundació Carmelitana. Interinament, la nova comunitat s’establí a una casa del doctor Gaspar de Portolà, que hom habilità com a convent, amb una esglesiola.

La primera pedra del convent fou col.locada el 30 de juny de 1682 pel prior P. Segimon de l’Esperit Sant. El temple quedà cobert l’any 1704, si bé no pogué ésser enllestit fins uns quants anys més tard a causa de la guerra de successió.

Els carmelites hagueren de vencer moltes dificultats, sobretot pel malsà que era el convent. S’arribà a pensar d’abandonar-lo, fins i tot, cosa que haurien fet a no haver estat la protecció reial i la generosa ajuda del bisbe Pere Copons. Així hi continuaren fins que en foren desterrats per l’exclaustració del 1835. La comunitat no passava, en aquell temps, dels sis o vuit religiosos.

L’església intitulada de Santa Teresa i després de Sant Josep, va ésser habilitada per a parròquia l’any 1840 i així ho ha estat fins als temps que som. El convent fou ocupat per les monges Clarisses des del 1845 fins al 1868, en que pogueren reintegrar-se al Sant Crist, i després passà a ésser caserna de la guàrdia civil.

Barraquer ( Las casas…, II,495-7) fa una descripció de l’església, del claustre i del convent i ho califica tot de pobre i senzill. ( extret del llibre “Història de la ciutat de Balaguer” de Fra Pere Sanahuja, o.f.m, pg 352-353.)

L’església del convent va mentenir les seves funcions fins l’any 1985, any que el bisbat d’Urgell cedí les funcions a l’ajuntament de Balaguer que la destinà a museu comarcal.

El 21 de juny de 1996, s’enfondrà part de la seva estructura. Finalment l’any 1999 s’enderrocà el que quedaba dempeus de l’antic temple per permetre el nou projecte de l’Arxiu Històric Comarcal de Balaguer, posant fi (no sense polèmica) a l’últim indici de l’antic cenobi carmelità a Balaguer. (extret del llibre “El tracista fra Josep de la Concepció (1626-1690) de Carme Narvaez Cases)