Mare de Déu del Salgar.

Santuari del Salgar.
Santuari del Salgar.
La imatge de la Mare de Déu, que des de 1608 havia presidit la façana del monestir i que fou malmesa durant la Guerra Civil del 36 fou col·locada de nou, el 8 de desembre de 1999, en el seu lloc original.
La imatge de la Mare de Déu, que des de 1608 havia presidit la façana del monestir i que fou malmesa durant la Guerra Civil del 36 fou col·locada de nou, el 8 de desembre de 1999, en el seu lloc original.

El Santuari del Salgar.

 

El lloc apareix referenciat per primera vegada el 1054 en una dotació d’Arnau Mir de Tost, la seva Muller Arsenda i el seu fill Guillem a la canònica de Montmagastre. L’església, però, no la tenim documentada fins al s. XII, quan apareix en el testament d’Arnau de Ribelles (1192). Originàriament era un ermitatge que va esdevenir convent de carmelitans al s. XV. Des de l’exclaustració (1835) ha estat santuari i depèn de la parròquia d’Artesa de Segre. El 1972 se’n va restaurar l’església.

 

L’actual santuari de Salgar s’aixeca en un bell paratge engorjat sobre el Segre on hi ha balmes i cavernes i també les ruïnes del poblat ibèric i del castell d’Antona o Malagastre. L’edifici és, fonamentalment, una obra barroca que aprofita parts de les estructures de l’alta edat mitjana. L’element més destacat i visible és l’absis de planta semicircular, que capça l’església.

 

L’interior de l’absis es troba totalment transformat. A l’exterior conserva la façana original, sobrealçada i modificada per l’obertura d’una finestra central. No té cap mena de decoració excepte un ràfec bisellat. A la part baixa, s’hi observa un sòcol que podria correspondre a una represa del procés constructiu o una estructura de fonamentació. L’aparell presenta carreuons pocs escairats i disposats en filades uniformes i regulars, que permeten datar l’absis del s. XI.

 

Font: http://www.ccnoguera.cat/nogueraturisme/index.php?option=com_content&view=article&id=57:romanic&catid=39:patrimoni-ciencia-i-memoria-historica&Itemid=53