Col.lecció de 5 Goigs de Refet realitzats pel xilògraf R. Vives i Sabaté.

Llegendes i tradicions.

 

Fou al 1975 quan el xilògraf Ricard Vives i Sabaté, de Vilanova i la Geltrú, realitzà una col·lecció de 5 goigs per a les devocions de Refet, dos d’ells dedicats a la Mare de Déu, l’un al Pedró i l’altre a l’Església; a la lloança de la Santa Creu, en homenatge a la creu de terme de Refet amb text de Mn. Cinto Verdaguer; un altre a Santa Llúcia, essent el darrer el dedicat al gloriós Sant Pelegrí, confessor.

En els texts d’aquests goigs s’hi troben algunes de les llegendes i tradicions del lloc de Refet, com ara el cas del nen de Montclar d’un any i mig d’edat, a qui el 6 d’agost del 1643 li va caure una pedra al cap i, ja donat per mort, la Mare de Déu li va salvar la vida.

 

Una altra llegenda ens parla de la intersecció de la verge en el salvament de dos capellans als que una crescuda del Segre se’ls va endur riu avall. 

Al text de l’Ave a la Mare de Déu de Refet s’hi reflecteix la llegenda del pastoret de Cal Vall de Seró, que trobà la imatge en el lloc on actualment hi ha el pedró i que cada cop que se l’enduia embolicada amb la seva capa cap al poble per ensenyar-la, quan arribava al davant de l’amo per mostrar-la ja ho hi era: havia retornat al lloc d’origen. Això es repetí tres cops i va ser llavors que es decidí bastir en aquell lloc una ermita on venerar a la Mare de Déu de Refet.

 

També, en aquest text de l’Ave, es parla del canvi de la talla per la imatge de Santa Llúcia per salvar-la del foc durant la guerra civil.

Un altre dels miracles que se li atribueix a la verge és el del 9 de juny del 1639, quan en una sequera molt important els habitants de la comarca demanaren a diverses marededéus que fes ploure. Aquesta petició la va concedir la Mare de Déu de Refet quan, després de traslladar la imatge a l’església parroquial, arribà la pluja. És per això que a aquesta Mare de Déu se la invoca quan cal que plogui.

 

També era tradició concretar els prometatges al peu de la mil·lenària alzina; així com, durant molts anys, el mantell que portava la Mare de Déu es portava a casa de les parteres que el demanaven, ja que hi havia la creença de que cobrint-se amb ell, el part seria molt curt.

 

Fonts:http://www.artesadesegre.net/publicacions/rc0303.pdf

        http://www.artesadesegre.net/publicacions/rc0304Refet2.pdf

Cliqueu AQUÍ per veure les imatges.