Església parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció.

Reliquiari de S. Ramon de Penyafort.
Reliquiari de S. Ramon de Penyafort.

La Confraria de Sant Ramon de Penyafort a Seró.

 

“Tornant a les confraries exclusivament religioses cal destacar la ja esmentada de Sant Ramon de Penyafort, a Seró. Aquesta confraria va ser fundada el 3 d’octubre del 1603 per decret del Bisbe de la Seu, Andreu Capella, dos anys després de la canonització del sant.

Ramon de Penyafort, frare dominic, morí el 6 de gener del 1275 gairebé centenari. Al seus funerals assistiren la família reial, cardenals, bisbes i tot el poble de Barcelona. Home expert en lleis fou confessor del Papa Gregori IX i també confessor i assessor del rei Jaume I.

Sant Ramon, o Raimon, de Penyafort fou canonitzat el 29 d’abril del 1601. Va ser la primera canonització que es feu a l’actual basílica de Sant Pere, a Roma. Josep Pijoan ens informa (Pijoan 1992:116) que la de Seró va ser la primera Confraria dedicada al Sant, després vindria la de Verdú fundada l’any 1604, com també hi hagué Confraria a Martorell i probablement a altres indrets. La de Verdú desaparegué l’any 1835 al extingir-se la Comunitat de Capellans en aquella vila a causa de la desamortització i la de Martorell sembla que va arribar fins al 1936. En canvi –continua dient Pijoan- la de Seró ha anat escrivint una història plena de vida, de manera que avui, a més de ser la primera, és la única. Tots els nascuts a Seró s’inscriuen al llibre de la Confraria des de la primera Comunió. Malauradament els volums antics d’aquest llibre han desaparegut restant, únicament, el darrer que s’inicia l’any 1881. El 7 de gener, diada del Sant, és la festa major d’hivern de Seró, la qual se celebra amb gran devoció.”

 

Font: El món religiós a Artesa de Segre en els segles XIX i XX de Ramon I. Canyelles (http://www.artesadesegre.net/GRTP/AGRAMUNT-TRADICIONS/treball-religio.pdf)

 

La doctrina d'aquest home fou molt celebrada i la fama de la seva santedat abundosa atesos els miracles que se li atribueixen, tant en vida com després de mort. Un d'aquests miracles es veu plasmat a la capella que té a Seró, on en un retaule es veu el sant anant de Mallorca a Barcelona agenollat sobre la seva capa. Aquest "miracle" de navegar sobre la seva capa i creuar el mar va somoure i commoure totes les ments i les creences populars, les quals associaren el sant amb predecessors seus com sant Pere, que va caminar per sobre les aigües per anar a l'encontre de Crist, i sant Foranian (vers el 982), bisbe irlandès que passà al continent sense altre mitjà de transport que dues peces de fusta posades en forma de creu.

La llegenda poètica de la navegació marítima sobre una capa fou consignada per primer cop pel dominic català Jaume de Sant Joan, l'any 1456, el qual es recolza en el testimoniatge del seu company Pere d'Arenys, però aquest, en canvi, no en diu res en la seva crònica.

Avui el fet de la navegació sobre les aigües, valent-se d'una capa, queda sense resposta històrica pel fet que encara no s'ha pogut provar que sant Ramon de Penyafort hagués estat mai a les illes Balears. De totes maneres, la figura d'aquest sant és senzillament prou gran i prou excelsa perquè no tingui necessitat d'afegitons de llegenda.

El dia 7 de gener el poble es vesteix de gala. La missa solemne, el repartiment de la coca o el pa beneït, el fet de passar les majorales a fer els llevants de taula o les vespres que s'han cantat des de temps immemorial ajuden a fer d'aquest 7 de gener un dia solemne i festiu per a la població.

 

Font: Calendari Tradicional de les comarques de Lleida de Joan Bellmunt i Figueras.