Capella de la Mare de Déu de l'Incendi.

Interior de la capella.
Interior de la capella.
Imatge de la Mare de Déu de l'Incendi
Imatge de la Mare de Déu de l'Incendi

L’any 1765 arribà al pare Pere Ferrussola de la Companyia de Jesús a Cervera, un regal molt especial que l’hi enviaren des d’Amèrica. Un antic alumne seu de filosofia, Vicenç Sancho, l’hi feu arribar a les mans una estatueta de talla de la Purissima Concepció, que havia estat protagonista del que hom considerava un “prodigi”. És el cas que, pel 1645, una masia rural dels jesuïtes de Salta, al Tucuman, fou incendiada pels indis. Tot cremà durant unes divuit hores, reduint el conjunt d’edificis, dependències i una capella a cendres. De l’incendi general només es va salvar la talla de la Purissima, tot i que era de fusta resinosa i aromàtica.

 

En rebre la talla, el pare Ferrussola pensà immediatament de donar-li culte en la nova església del col·legi de Sant Bernat que la mencionada companyia tenia a la ciutat. I és així com li dedicà una capella.

Per promoure el culte a aquella que ja des de llavors s’anomenà Verge o Mare de Déu de l’Incendi, el pare Ferrussola afegí una estrofa als goigs de l’Immaculada.

 

Poc temps, però, pogué continuar el pare Ferrussola curant del culte de la Immaculada en aquesta nova advocació iniciada per ell el 1765, perquè el 1767 tingué lloc la expulsió dels jesuïtes d’Espanya. Un cop foragitats els jesuïtes de Cervera, la petita talla fou retirada dels culte. Avui dia, tanmateix, a Cervera encara hi ha la capella de la Mare de Déu de l’Incendi, entrant a l'actual Auditori, a ma Esquerra. Ara bé, la talla de la Verge no és a la capella, sinó a l’oratori de la comunitat de religioses que tenen cura dels avis cerverins.