Església de Santa Maria.

Campanar de l'Església de Santa Maria. En primer terme façana de l'ajuntament.
Campanar de l'Església de Santa Maria. En primer terme façana de l'ajuntament.

Mare de Déu del Coll de les Savines.

"A la capella absidial de Santa Anna, residència que fou de la Confraria de Santa Maria, s'hi ha conservat una imatge de la Verge, de robes postisses, de la qual ja deixaven endevinar una escultura majestuosa. Nosaltres volem suposar que aquesta era la imatge que havia estat a l'altar major, perquè ens hi és comprovada per les presentalles de collarets que apareixen en els documents; perquè les seves proporcions estan en millor acord amb la granaria del temple, que era dedicat a Santa Maria, que a les mides d'una capella secundària, i perquè el prestigi tradicional que l'ha envoltada sempre sembla indicar 111.1 culte antic que ni l'apartament sofert havia pogut esmortir.

Es coneguda aquesta imatge amb el nom de Mare de Déu del Coll, com a record del Coll de les Savines que la tradició vulgar situa en el mateix indret on avui s'eleva el temple de Santa Maria, i on vol aquesta tradició

que hagués existit una petita ermita dedicada a la Verge.

L'escultura es majestuosa i és una de les més formoses imatges catalanes de la tretzena centúria, que conserva encara la policromia primitiva que una restauració actual ha posat novament en valor. Creiem que era aquesta l'antiga imatge de l'altar major i creiem que no se n'havia d'haver mogut per tal de mantenir la unitat litúrgica i el ritme artístic del temple".

Amb aquestes ratlles descriu l'il·lustre historiador cerverí n'Agustí Duran i Sanpere Ia tradició i la bellesa de la Mare de Déu del Coll de les Savines. Essent Bisbe de Solsona, el que més tard fou el Cardenal Vidal i Barraquer, es va disposar treure les vestimentes de les imatges.

Fou, llavors, que al poguer contemplar tota la majestuositat de la imatge de la Mare de Déu del Coll de les Savines, l'llavors Arxipreste Mn.. Jeroni Roca, va encarregar a l'Arquitecte Francesc Folguera, la construcció d'un nou Altar Major que pogués fer de tron preferent per a l'antiga i prestigiosa Imatge, que fou inaugurada l'any 1926, declarant-se a Madona Santa Maria Patrona de la Ciutat de Cervera.

L'Acadèmia Mariana de Lleida, que tots els anys convoca un Certamen Literari en honor d'una Verge, dedicà el de l'any 1934, a la Mare de Déu del Coll de les Savines, resultant-ne guanyador amb el primer premi el sacerdot barceloní, organista de la Parròquia de Gràcia, Mn.. Antoni Malats, amb els Goigs que va dedicar a la Patrona de Cervera.

Joan Salat i Tarrats

Extret d’uns goigs cerverins