Sant Pere Gros.

L'església de Sant Pere el Gros està situada als afores de Cervera , al sud-oest, en una lleugera elevació del terreny.

Va ser construïda al segle XI i destaca pel fet de ser l'església romànica situada més a l'oest de totes les construïdes durant aquest període. Es té coneixement documental d'ella des de 1079. Va ser adscrita primer al monestir de Sant Pere de Rodes i posteriorment al monestir de Santa Maria de Ripoll, que va establir un priorat benedictí. La seva decadència ja era un fet al segle XIV quan es va convertir en ermita.

Des de 1936 és propietat del Patronat de l'Arxiu Històric de Cervera, que la va restaurar l'any 1960.

L'església de Sant Pere el Gros és d'estil romànic, d'una nau de planta circular deformada i coberta amb cúpula de pedra, a la qual s'adossa un absis semicircular també cobert amb volta de quart d'esfera, sobre la qual hi ha una teulada de lloses de pedra. En el mur interior de la nau circular s'obren sis alts nínxols o llargues fornícules fins a terra, en un dels quals se situa l'escala. De la resta de la construcció del priorat no queden més vestigis.

L'originalitat de l'església de Sant Pere el Gros rau tant en la seva tipologia de planta circular com en les seves mesures ja que, juntament amb la de Sant Esteve de Sallent o la del Sepulcre d'Olèrdola, és una de les més grans existents a Catalunya.