L'Ex-Convent dels Agustins descalços de Santa Mònica.

 

Nota històrica

L'any 1638, sant Josep de Calassanç envià dos escolapis a Guissona a fundar-hi la primera casa de les Escoles Pies d'Espanya. El noviciat era situat a poca distància del col·legi. La guerra dels Segadors, però, durant la qual s'hagué d'exiliar el bisbe Pau Duran, apartà aquest primer benefactor de l'empresa, i el 1641 es deturaren les obres.

 

Aquestes foren represes posteriorment pels agustins descalços, que en prengueren possessió el 1651 amb el nom de convent de Santa Mònica (Santa Mònica fou la mare de Sant Agustí, fundador de l'ordre del seu nom), on s'atenien malalts i agonitzants, però fins el 1751 els agustins no acceptaren d'educar el jovent.

 

Després de la desamortització del 1835, el Pare Francesc Coll (fundador de les dominiques) visità Guissona on alguns ciutadans li suggeriren la fundació d'un col·legi de les seves religioses dominiques;  el propòsit es féu realitat i el centre docent començà les tasques escolars el curs 1864 - 1865.

En l'acord fundacional, els comissionats de Guissona s'avingueren al pagament del lloguer de l'edifici destinat a residència comunitària i escola. El convent i centre d'ensenyament s'establí al Raval del Coma, casa propietat de Ramon Folch.  Les primeres religioses dominiques d'aquella comunitat foren Josefa Vidal i Agnès Arbó, amb la col·laboració de les germanes Eulàlia i Teresa.  L'ajut econòmic fou denegat sobtadament i les religioses assumiren el deute arrendatari.

L'any 1900 Joan Folch i Bellet feu donació de la casa-convent de Santa Mònica.  Les germanes hagueren de pagar totes les obres de reparació i adaptació dels locals.  Hi contribuí el bisbe de La Seu, cardenal Casañas, amb un donatiu de 1.500 ptes.

El 24 de juliol de 1936 el comitè municipal de Guissona ordenà que les religioses sortissin del convent i del col·legi.  Ho feren i passaren a l'acolliment de llars de la vila des d'on van poder arribar a les respectives famílies.  L'edifici - convent i escola - serví d'habitatge de refugiats de guerra i, després,  de caserna de soldats de la República.

Des del 1945 al 1960 els maristes tingueren cura de l'edifici i, finalment altra vegada les dominiques de l'Anunciata se’n feren càrrec fins a dia d'avui. Actualment l'escola s'anomena Mare de Déu del Roser.