Sant Plàcid, co-patró de Guissona.

L'ACTUAL RETAULE DE SANT PLÀCID.

 

L’any 1988 s’ha col·locat en la capella de sant Plàcid un bell quadre que forma el retaule de l’altar. És una bonica composició sobre tela , pintada pel catedràtic Llorenç Alier i Ochoa, de l’Escola de Belles Arts.

 

En la part alta es representa Sant Plàcid, soldat romà, que rebutja les armes per abraçar la Creu de Crist, mentre un àngel li ofereix la palma del martiri, situat sobre un fons es veu la silueta de l’Església i la vila de Guissona.

En la part inferior es representa la rebuda solemne del cos sant del màrtir, essent-hi presents el bisbe i la clerecia, els nobles i tot el poble de Guissona.

 

La figura central representa l’alcalde que accepta el nou Patró de la Vila: és el retrat de Ramon Esteve Llovet, noble patrici, a qui el mecenes del quadre ha volgut retre públic homenatge de gratitud pel molt que va fer: Fundador del Sindicat Agrícola, Societat d’Aigües, Societat d’Autotransport, daurat de l’altar del Carme, bancs de la nau central de l’església i creador de la Societat recreativa de l’Ateneu.

 

A la seva dreta figura el retrat del seu oncle Dr. Gil Esteve, bisbe de Tortosa i a la seva ma esquerre, amb l’uniforme de macer, el del seu pare Josep Esteve Thomàs, que es va casar l’any 1833 en aquesta església amb Ignàsia Llovet Bru, devenint el quart Piteu.

La urna-reliquiari fou destruïda en la darrera guerra, malgrat tot, es pogueren salvar uns ossos els quals foren depositats en un ossari sota l'altar de la capella.
La urna-reliquiari fou destruïda en la darrera guerra, malgrat tot, es pogueren salvar uns ossos els quals foren depositats en un ossari sota l'altar de la capella.

L'ANTIC RELIQUIARI DE SANT PLÀCID. Nota històrica

 

L’any 1738 el canonge de Guissona Pere Gasch portà de Roma el cos de Sant Plàcid màrtir, de nació portuguesa i soldat de professió, el qual militava en les legions romanes i fou martiritzat per la fe de Crist.

El canonge a Roma havia entregat les relíquies del màrtir a l’escultor italià Francesco Bossi, el qual va imitar un cos natural amb escaiola i el vestí de soldat romà, deixant a la vista, la cara, les mans i alguns ossos naturals com la tíbia i el peroné col·locats dins un tub de vidre.

Aposentà el cos dins una urna de xiprer i vidres, guarnida amb un coixí de seda carmesí, una palma i d’altres símbols. Fou segellada pel Sant Pare i signà una “autèntica” per acreditar l’autenticitat de les relíquies.

De roma fou embarcada cap a Gènova, i des d’allí un falutx la transportà a Barcelona. Des del moll fou portada al proper convent de Santa Mònica, de frares agustins recolets, germans dels que residien a la nostra Vila.

En arribar a Guissona s’instal·là l’urna a la capella del Claustre i allí hi romangué molts anys fins a la construcció de la nova capella.

Per a la recepció del cos de Sant Plàcid vingué de la Seu el nou bisbe, Jorge Curado, presidí els tres dies de festa, en un d’ells l’urna fou portada en processó pels carrers de la Vila.

El senyor bisbe li concedí missa, rés i el nomenà co-patró de Guissona celebrant la festa el 9 de setembre de cada any.

Font: Informació i notes històriques extretes del llibret "Sant Plàcid, Co-Patró de Guissona" de Joan Santaeulària Pujol, Impremta Barnola de Guissona, any 1988.

Segons podem llegir en els goigs, les relíquies de Sant Plàcid foren portades a Guissona en època del Papa Climent XII (1652- 1740)
Segons podem llegir en els goigs, les relíquies de Sant Plàcid foren portades a Guissona en època del Papa Climent XII (1652- 1740)