Ermita de la Mare de Déu de Campreal.

L’ermita, d’origen romànic, possiblement del segle XI, té una distribució de planta rectangular. Les parets són de pedra del país. El campanar és d’espadanya amb motllures, de dos ulls amb una campana cadascun. A la llinda hi podem veure marcada la data de 1841 que correspon amb tota probabilitat al moment de reforma i ampliació.

Després d’un laboriós treball a l’interior s’ha picat, s’ha tret l’arrebossat i s’ha deixat la pedra a la vista.

Des del 1040 se’n té notícia al comtat d’Urgell. Massoteres formà part de la demarcació del castell de Talteüll i eclesiàsticament també depengué inicialment de la parròquia de Talteüll. Des del mateix segle XI el monestir de Santa Maria de Solsona hi tenia vassalls i en rebia delmes.

La imatge de la Mare de Déu de Camp-real fou destruïda l’any 1936 i acabada la guerra Joan Robles, del Palau d’Anglesola, en va fer una altra d’igual.

L’actual imatge, que amida 98 centímetres d’altura i 137 de perímetre (amb tron inclòs), està asseguda i serva el Nen a la falda sobre la seva cama esquerra. L’Infant serva a la mà esquerra la bola del món mentre amb la dreta està en posició de beneir. La Verge presenta una cara molt jovenívola, quasi de nena, i té el cap cobert amb el mantell de color blau que li baixa pels costats fins a la falda, on s’ajunta i cau fins als peus.

Font del text: Calendari Tradicional de les comarques de Lleida de Joan Bellmunt i Figueras.