Església parroquial de Sant Pere.

Sant Pere de Santa Fe.

 

Documentada el 1024, la duplicitat de sants del topònim fa pensar que el primitiu temple d'aquest indret fou dedicat a Santa Fe, cosa que faria remuntar a temps més antics el seu origen. L'any 1391, integrada dins del bisbat d'Urgell, s'esmenta en la relació de la dècima papal recaptada aquell any a la diòcesi dins el deganat de la Vall de Lord. A finals del segle XVI s'integrà dins la nova diòcesi de Solsona.

 

El parament de l'església és fet amb carreus ben escairats propis del segle XII. D'una nau amb volta de canó capçat a l'est per un absis semicircular amb dues finestres, una al centre amb arc de mig punt monolític i d'esqueixada simple, i una altra tapiada al sud. Al mur de migdia hi ha una curiosa absidiola amb una finestra de les mateixes característiques de l'absis. Al mur oposat hi ha una capella de base rectangular posterior i que segurament va substituir una absidiola que la feia simètrica. La porta d'entrada s'obre al mur nord i també és posterior. El campanar, posterior, és de torre amb quatre obertures.