Francesc Vicent Garcia i Torres, el Rector de Vallfogona.

Va néixer l'any 1578 o 1579, ja que l'11 d'agost de 1607 declarava tenir 28 anys. El fet que no s'hagi trobat la seva partida de baptisme a Tortosa, ciutat d'on eren els seus avantpassats i on devia passar la major part de la seva infantesa, fa que no puguem afirmar amb seguretat que fos aquest el lloc de naixement, encara que ell sempre es va considerar tortosí. En tot cas, el seu pare, Francesc Garcia, residia a Saragossa en el moment de morir (1582), quan Vicent tan sols tenia tres anys. No es pot excloure, per tant, que el nostre poeta hagués nascut durant aquesta estada a l'Aragó. La mare, Margalida Ferrandis, que amb la mort de Francesc Garcia havia quedat vídua per segona vegada, es va tornar a casar amb el llibreter de Tortosa Pau Bono (1585), amb qui va tenir almenys cinc fills.

 

Segurament que va cursar els estudis eclesiàstics a Barcelona, perquè en aquesta ciutat va ser promogut a la primera ostiariat1 i tonsura2 (1601), però finalment es va ordenar sacerdot a Vic el 1605, on apareix documentat com a familiar (servidor) del bisbe Francesc Robuster. El 1606 va obtenir la rectoria de Vallfogona de Riucorb. Vicent Garcia va servir també en diverses ocasions Pere de Montcada, fill natural de Gascó de Montcada, marquès d'Aitona i gran d'Espanya: l'última va ser cap al final de la seva vida (1621), quan Pere de Montcada era bisbe de Girona i Garcia el seu secretari particular. El 1622 va guanyar el títol de doctor en teologia al Col·legi de sant Jordi i sant Maties de Tortosa. Va morir a Vallfogona de Riucorb l'any 1623.

 

 

1/El porter o ostiari (del llatí ostiarius, que al seu torn procedeix de òstium, que significa porta) era el clergue que havia rebut la primera de les ordres menors i tenia al seu càrrec obrir i tancar la porta de l'església, així com guardar, trucar a prendre la comunió als dignes (rebutjant als indignes) i conservar les coses sagrades: és el guardià del Santíssim Sagrament que s'amaga en el sagrari.

 

2-La tonsura és una pràctica adoptada per algunes Esglésies cristianes consistent a afaitar una part dels cabells d'un clergue. Es tracta del primer dels graus sacerdotals, que era conferit per mà del bisbe com a disposició i preparació per rebre el sagrament de l'orde. També s'anomena tonsura el tall rapat de cabells resultant d'aquesta cerimònia d'iniciació.

 

Font: Viquipèdia

Imatge del rector de Vallfogona i l'escolanet espabilat a l'interior de l'església de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb.
Imatge del rector de Vallfogona i l'escolanet espabilat a l'interior de l'església de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb.
Just a l'esquerre de l'entrada a l'església parroquial existí una petita porxada que fou el cementiri de preveres. En aquest cementiri hi fou enterrat, el dos de setembre de 1623, Mn. Vicenç Garcia, una placa ens ho recorda.
Just a l'esquerre de l'entrada a l'església parroquial existí una petita porxada que fou el cementiri de preveres. En aquest cementiri hi fou enterrat, el dos de setembre de 1623, Mn. Vicenç Garcia, una placa ens ho recorda.

Programa de Festes de Cultura Popular en l'aniversari del rector de Vallfogona (Maig-Setembre de 1975)

ELS GOIGS I LES COBLES

 

del

 

Dr. Francesc Vicent Garcia

 

Rector de Vallfogona (1582-1623)

 

En el 352 aniversari de la seva mort

 

Ordenació, bibliografía i aparat crític a cura de TORRELL DE REUS

 

COMISSIÓ ANIVERSARI DEL RECTOR DE VALLFOGONA

Vallfogona de Riucorb. 1975

Impremta Altés, S.L., Barcelona

 

CLIQUEU AQUÍ PER VEURE LES IMATGES