Església parroquial de Santa Fe.

Foto: Àngela Llop a Panoràmio.
Foto: Àngela Llop a Panoràmio.

Rauric és un nucli de població agregat a Llorac i situat a la banda sud-oriental del terme, ja a l'altiplà segarrenc, a la dreta de la carretera de Santa Coloma de Queralt a Ciutadilla. Molt a prop, a la banda meridional hi ha la font de Rauric, on neix el riu Corb.


El lloc es troba documentat des del segle XII, quan Pere de Queralt, el 1167, el deixà en testament als hospitalers, reservant-hi drets per a Gombau d'Oluja, Berenguer d'Aguiló i Guillem de Timor. A finals del segle XII, era possessió de Gombau d'Oluja.

A partir del segle XIV, va pertanyer als Queralt de Santa Coloma.

De l'antic castell de Rauric, actualment només en resten els fonaments.

L'església parroquial de Rauric està dedicada a Santa Fe. Actualment és sufragània de Llorac.

 

Font: http://www.llorac.altanet.org/rauric.php

Foto: http://www.valldelcorb.info/
Foto: http://www.valldelcorb.info/

Rauric

“Molts actes humans tenen una relació íntima amb la naturalesa, amb aquesta terra que ens ha vist néixer. Només cal observar com ens atreu la veu del paisatge, és com una carícia molla de pluja que enarta el sentiment, és com un borboll inconscient de bellesa que va cisellant en el ser aquella imatge local que és el ressort que desperta l’enyor quan ens falta.

L’espai, al llarg del temps, s’humanitza, ho dic així, perquè el poble, la gent, el riu, les muntanyes amb els boscos de pins, els conreus, el vent i les pluges, tot vibra i té vida al llarg d’aquesta Vall del Corb i del seu riu, que és com una cabellera estesa que es trena amb uns mateixos sentiments.

Rauric, que ronsejant altura, se’n va als 800 metres, és cima i inici de la Vall del Corb i del riu, que també mira la vessant de l’Anoia i, un xic més enllà, es parla amb l’amic Montargull on neix el riu d’Ondara, que té un altre caminar.

Avui dia Rauric és un poble deshabitat, només hi queden dues cases obertes, les altres han fet posada a la Vila (Sta. Coloma de Queralt); de dia vénen els pagesos, amatents al conteu de les terres on hi sembren i cullen només cereals; de nit el deixen...llavors la fosca, cada vegada més, enfonsa el lladruc solitari, i les cases s’adormiren en la nuesa d’uns llençols freds.

He volgut visitar la petita església, que té la porta entreoberta, i no he pogut entrar, tota vegada que la humitat ha esponjat la fusta; en veure els carrers deserts i les portes tancades, ve com un sentiment amarg d’absència i soledat; com sigui que el paisatge i la visió del poble és simpàtica i amiga, la fantasia es val per esfumar el mal gust i ho fa dient...”

Extret del llibre: La Vall del Corb, Imatge i Poesia. Fundació d’Història i Art Roger de Belfort. Santes Creus 1979