Església de Sant Blai.

L’Església Parroquial, construïda l’any 1760, és dedicada a Sant Blai i està ubicada en el mateix edifici del castell.
L’Església Parroquial, construïda l’any 1760, és dedicada a Sant Blai i està ubicada en el mateix edifici del castell.
Interior de l'església.
Interior de l'església.

L'església parroquial de Sant Blai.

 

A l’extrem Est del conjunt monumental que conforma el castell de la Floresta, s’hi troba ubicada l’església parroquial des del 1768 en un espai on fins aquell present havia estat l’estable del palau residencial estiuenc dels ducs de Cardona, senyors de la baronia d’Arbeca.

 

L’obratge d’aquest petit temple responia a una necessitat espiritual peremptòria per part de la jove comunitat florestina que per aquelles calendes es veia obligada a traslladar-se a l’església del vell poblat de Castellots, supervivent de l’escomesa de les tropes borbòniques quan la guerra de Successió el 1707, per l’acompliment de les obligacions religioses i la celebració de tota mena d’actes de culte.

 

L’inconvenient que suposava l’haver de traslladar-se a un Km. i mig de distància en unes condicions climàtiques molts cops adverses, especialment per als menuts i els ancians, sense oblidar les mestresses de casa, tan atrafegades com estaven els dies de festa i per la inseguretat que vivia el país per causa del bandolerisme que causava estralls de tota mena, van ser les causes determinants que els capdavanters locals van decidir exposar al duc de Medinaceli, senyor d’aquest territori, per a demanar-li la gràcia del consentiment per la construcció d’una nova església on aleshores hi creixia la població de forma constant amb engrescadores perspectives de futur.

 

L’il·lustre aristòcrata no solament va atendre benèvolament la raonada petició dels seus súbdits sinó que, demés, va concedir una important aportació econòmica a l’empresa i, alhora també, el permís per construir-hi al costat mateix el cementiri atès que l’antic recinte funerari de Castellots estava en unes condicions de degradació inacceptables.

 

L’església en qüestió, va ser bastida majoritàriament amb pedra que era el material més econòmic a l’abast per paletes arbequins amb la col·laboració de tot el veïnat; les teules i les rajoles van ser comprades al Sr. Francesc Aixalà, “el teuler” dels Omellons; les bigues i els cabirons van venir de Prades i les portes amb els corresponents galfons van ser encomanades a artesans de Vimbodí. L’edifici, d’una austeritat evident tant exteriorment com interiorment, va ser confiat al patronatge espiritual de Sant Blai, bisbe i màrtir que ja ho era de l’antiga església; també d’allí procedien els retaules, imatges, objectes de culte i la roba de celebrar, fet que va compta amb el vist-i-plau del Sr. Bisbe de Lleida.

 

De moment, per manca de possibilitats, no fou possible la construcció del campanar, un de cadireta en feia provisionalment les funcions.


Passats més de quaranta cinc anys, finalment es va bastir el campanar fet totalment de pedra d’uns divuit metres d’alçada i amb quatre finestrals orientats als quatre punts cardinals seguint la mateixa orientació d’austeritat que es va fer present a l’església.

 

 

Tot i això, al flamant campanar s’hi va instal·lar un magnífic rellotge de torre, la construcció del qual fou confiada al prestigiós mestre rellotger de Montblanc, el Sr. Agustí Pomés. L’esmentat rellotge va funcionar correctament fins la guerra civil de 1936.

 

Fa pocs anys, amb motiu de treure els arrebossats de l’interior del temple, deixant la pedra absolutament despullada i convenientment rejuntada per mans expertes. El resultat d’aquesta intervenció és un indiscutible millorament estètic pel que suposa d’autenticitat i la seva primarietat ens acosta mentalment als temps primigenis de l’Església quan els llocs de reunió i de pregària de les petites comunitats cristianes, eren una genuïna expressió de pobresa. És talment aconsellable de fer- hi una visita.

 

Font: Associació d’Amics del castell de la Floresta. www.castellfloresta.cat

CASTELLOTS

Els Castellots és un antic poble desaparegut de la comarca de les Garrigues, situat aproximadament on ara hi ha la localitat de la Floresta.