Església de Santa Maria de Gràcia

Imatge del Sant Crist l'any 1920. Font: Salvany. Biblioteca de Catalunya.
Imatge del Sant Crist l'any 1920. Font: Salvany. Biblioteca de Catalunya.

La primitiva església de Santa Maria de Gràcia (nom que havia estat emprat per a algunes antigues mesquites convertides al culte catòlic) era de transició del romànic al gòtic. D'aquesta església en resten els murs, però no l'interior, derrocat en la Primera Guerra Carlina (1835-37). A primers del segle actual fou ocupada per una comunitat de monges de la Sagrada Família que hi establiren un col·legi i reformaren amb mal gust l'interior de la capella. Avui es troba en un estat d'abandó (s'hi ha trobat una làpida i elements gòtics).

L'actual església de Santa Maria de Gràcia, notable exemplar barroc, començà a construir-se de nou l'any 1764 en un extrem de la vila antiga, al raval de la Bassa, al lloc on des del segle XIV es venerava un antic crucifix (es digué per això del Sant Crist i Santa Maria). Es bastí amb la sumptuositat d'una catedral; d'aquí li ve el nom de "Catedral de Les Garrigues".

Està formada per tres naus i hi destaquen un cimbori de creuer il·luminat per una artística llanterna i l'altar major amb el cambril del sant Crist de Gràcia. Aquesta imatge, que segons la llegenda va ser trobada en una ermita situada en el lloc de l'actual església, està molt arrelada en el cor dels veïns, que sempre li han expressat una devoció especial. El campanar, de torre octogonal és un dels més bells i majestuosos de les terres de ponent i la portalada és bellament decorada.

 

Font: Centre de Recursos Pedagògics de les Garrigues