La ditada de Sant Martí de Gessa

 

Segons la llegenda, un dia -possiblement al segle XVII- un pastor va veure una cosa que no acabava de reconèixer. A mida que s’hi acostava pogué sentir una veu que li deia: jo sóc sant Martí i vull que vagis al poble i que diguis als teus veïns que pugin fins aquí i que m’hi facin una capella. El pastor, però ningú no el cregué.
Va tornar a pujar a la muntanya a veure si el sant encara hi era. El sant va posar la mà sobre una pedra on encara avui dia es poden veure les marques dels seus dits. Algunes persones diuen que també va marcar-los a la cara del pastor per còlera, però altres diuen que va ser perquè la gent del poble conegués que era veritat el que els deia.
A la segona vegada el varen creure i varen decidir construir-li l’ermita. Hi ha qui diu que la ditada del sant, en moments especials, raja sang.
L’ermita va ser construïda davant d’una surgència fòssil (una cova per on antigament sortia aigua) i sabem que uns petits altars votius, segurament d’època precristiana, hi varen ser trobats al segle XIX.

 

Font: http://www.francescroma.net/petjades/node/14